Marcos Manchano Cardona va faltar el passat divendres 16 de març.
Va ser regidor de Cultura i primer tinent alcalde de Llombai des de 2003 fins 2011. La seua decidida, entusiasta i aglutinadora gestió ha quedat reflectida tant enla millora constant de la biblioteca com en la dinamització de la vida cultural del Marquesat . Però no sols per la seu vàlua política i cultural és que des d'ací volem recordar-lo. Tots els que hem tingut la sort de conèixer a Marcos el recordarem per la seua vàlua humana i és pel que el trobem i trobarem a faltar sempre.
Amb una xicoteta exposició de llibres de registre d'obres, catàlegs, fotografies, fitxes bibliogràfiques i altres materials de treball repassem els 50 anys d'existència de la nostra biblioteca. Han anant canviant les eines de treball, s'han diversificat els suports, s'ha canviat fins i tot d'edifici però els objectius són els mateixos que en 1962: apropar els llibres i la cultura al tots els veïns en igualtat de condicions.
La Casa de Pedra, edifici emblemàtic de Guadassuar, va ser habilitat per acollir la col·lecció i va obir les seues portes oficialment el 24 d’abril del 2002, assistint a la inauguració el Sr. Manuel Tarancón i Fandos,Conseller de Cultura i Educació i l’Alcalde José Ribera Añó.
Des d’eixe moment s’ha incrementat tant la col·lecció (on s’han inclós materials en diferents suports) com els serveis i les activitats d’extensió bibliotecària. A partir de 2005 s’amplia l’horari a trenta hores setmanals, obrint-se al públic en matí i vesprada. També a partir d’aquest any es realitza amb regularitat un programa d'activitats culturals al voltant de la biblioteca, incloent un projecte anual de foment lector per als usuaris infantils.
Augmenta any rere any el nombre de lectors, préstecs i visitants, arribant en l’any 2010 a 13.339 visites i 9.330 préstecs a domicili.
El dia 18 de gener de 1962, hui fa cinquanta anys que el Director General de Archivos y Bibliotecas don José Antonio García noblejas va visitar els pobles de Llombai, Alginet, L'Alcúdia, Guadassuar i Albalat de la Ribera per inaugurar les seues Biblioteques Públiques Municipals.
A causa de l’augment del nombre de volums i al reduït espai de la biblioteca, la Regidora de Cultura Fina Roig Ferragut presentà al ple de l’Ajuntament presidit en aquell moment per Vicent Barrios Rosell, el projecte d’un edifici nou, per a la Biblioteca al solar que havia ocupat l’escola de xiquets al carrer Salvador Mahiques. La proposta va ser aprovada . El 18 de desembre de 1982 s’adjudicaren les obres de la nova biblioteca per 3.927.000 pesetes.La inauguració es va celebrar el 15 de maig de 1983, i com l’alcalde promotor Vicent Barrios Rosell havia mort en març anterior, presidí l’acte l’alcalde que el va substituir Manuel Lafarga Pals, beneïnt els locals el rector Salvador Miñana Estruch.
Isabel Giménez Beut va ser la bibliotecària titular de Guadassuar de 1992 a 1996. A final dels anys noranta es donen els primers intents d'informatització del catàleg. També es comencen a programar activitats d'animació lectora destinades al públic infantil, el públic que més acudix a la biblioteca en eixos moments. La biblioteca s'obria en horari de vesprada de 18 a 20 h.
La biblioteca va romandre en estes dependències durant prop de vint anys fins que l’augment de la població i les seues exigències culturals, amb un percentatge més elevat d’estudiants, feia necessari un nou trasllat a unes dependències més amples.
En els llibres d’actes de l’arxiu municipal trobem referències sobre la instal·lació d’una biblioteca popular, la més antiga de l’any 1904i les dels anys 1909, 1926, 1929, 1932 i 1936. Des d’aquesta última data, l’acord pres per la corporació municipal enla sessió ordinària del 15 d’octubre del 1959, a proposta de l’alcalde D. Manuel Boluda i Bosch, va ser el pas definitiu que cristal·litzarà en l’ordre ministerial del 20 de novembre de 1961, publicada al BOE del 09/12/1961, per la qual es crea la BPM d’Alginet. La biblioteca s’inaugura el 18 de gener de 1962, en una de les dependències de la planta baixa de la Casa Consistorial; el mestre nacional D. Jaime Garcés és el seu primer bibliotecari, fins l’any 1970. Després de pliacions més al mateix lloc, una l’any 1962 i l’altra l’any 1983, l’any 1995 la biblioteca es trasllada a la seua ubicació actual, a la 1a planta de la Casa de Cultura, al c/ Arquebisbe Sanchis, local cedit per la Federació Obrera “El movimiento”. L’última reforma data del passat any 2010, amb l’ampliació que va permetre crear dues sales: la d’adults i la d’infantil-juvenil.
Al llarg d’aquests 50 anys han succeït molts canvis socioculturals que tindran el seu reflex en l’evolució de la biblioteca. Donat el breu espai del que disposem, m’interessa remarcar dues etapes ben diferenciades pel que fa al seu paper al servei de la comunitat:
·1a. Fins ben entrada la dècada dels anys 90, la biblioteca va funcionarpràcticament com a extensió de l’escola: la major part dels usuaris eren escolars. Com podem veure al gràfic, destaca la massiva afluència delsanys 60.
·2a. Des de finals dels anys 90 comença a fer-se visible la seua autènticafunció com a biblioteca pública degut a la incidència de diversos factors, com ara: l’automatització de serveis com el préstec, el registre d’usuaris, la catalogació... gràcies ala implantació d’Internet en principi per a la gestió bibliotecària i després del servei públic i gratuït d’ordinadors per als usuaris, que permetrà canviar la seua tipologia, de manera que durant la dècada 2000-2010 el sector adult supera al sector infantil/juvenil, reducció que, estic convençuda, està directament relacionada amb les nombroses activitats extraescolars . A més a més no podem oblidar l’arribada d’immigrants, ... Tots aquests factors juntament amb els canvis en la necessitat d’una informació de qualitat es reflecteixen tant en les activitats de la biblioteca com en l’adopció de funcions que s’adapten a les noves exigències i interessos dels usuaris.
Va ser regidor de Cultura i primer tinent alcalde de Llombai des de 2003 fins 2011. La seua decidida, entusiasta i aglutinadora gestió ha quedat reflectida tant en la millora constant de la biblioteca com en la dinamització de la vida cultural del Marquesat . Però no sols per la seu vàlua política i cultural és que des d'ací volem recordar-lo. Tots els que hem tingut la sort de conèixer a Marcos el recordarem per la seua vàlua humana i és pel que el trobem i trobarem a faltar sempre.
